Les Unitats d’Escolarització Externa (UEE) estan adreçades pels alumnes amb necessitats educatives especials al no haver-se adaptat al medi escolar. Són adolescents que rebutgen l’escola o bé que l’escola els rebutja, al no encaixar en la seva estructura. Com a tal, les UEE haurien de ser les impulsores d’un canvi curricular de l’ESO i realitzar una educació compartida amb els IES dels quals provenen els seus alumnes, ja que teòricament haurien de mantenir el vincle amb aquest, però la realitat es que aquest vincle educatiu es perd.
De fet, ja es comença a derivar a alumnes, a partir de primer cicle, tot i que en gran nombre, acostumen a se de segon cicle. Són adolescents que pràcticament no han tingut temps d’adaptar-se a la ESO i aquesta no ha trobat mesures necessàries per a la seva adaptació en tant poc temps. En aquests casos, la derivació, crec que és massa prematura com per a extreure’l del sistema educatiu ordinari i una postura massa còmode de l’institució que reflecteix clarament que només es volen centrar en l’ensenyament de les matèries i no en l’educació global en tots els aspectes.
L’escola hauria de fer-se càrrec del seguiment d’aquests adolescents de forma directa i no mitjançant una derivació d’aquest tipus. Només, la creació de les UEE, és una contradicció del propi sistema educatiu.
A més, en moltes ocasions, molts d’aquests adolescents que es deriven a les UEE tenen problemes d’hiperactivitat, malalties mentals, que no es tracten com a tal, sinó com a persones que no es volen adaptar simplement, i per tant, l’intervenció hauria de se runa altre i més especialitzada, cosa que no es dona.
L’altre qüestió seria que dintre de les UEE s’utilitzen unes metodologies aplicades que aconsegueixen o volen aconseguir el que l’IES no ho ha pogut fer, o com comentàvem anteriorment, no ho ha volgut fer, al derivar de forma directa cap a aquest recurs ja creat, però que aïlla de la resta de companys. Tals metodologies actives com l’atenció més personalitzada, la figura d’un educador referent, aplicació d’aprenentatges professionalitzadors, treballar amb grups reduïts, col·laborant amb altres recursos externs,...faciliten l’èxit educatiu en molts casos, i això no ha de ser antagònic amb el model aplicable d el’ESO o qualsevol sistema educatiu que s’implanti. S’ha de tenir present tots els factors d’èxit, hem de ser eclèctics i crear un nou projecte educatiu que hagi de fer fornt a tots els inconvenients i dificultats amb que es poden trobar els centres educatius i pal·liar-los des del mateix centre.
De fet, ja es comença a derivar a alumnes, a partir de primer cicle, tot i que en gran nombre, acostumen a se de segon cicle. Són adolescents que pràcticament no han tingut temps d’adaptar-se a la ESO i aquesta no ha trobat mesures necessàries per a la seva adaptació en tant poc temps. En aquests casos, la derivació, crec que és massa prematura com per a extreure’l del sistema educatiu ordinari i una postura massa còmode de l’institució que reflecteix clarament que només es volen centrar en l’ensenyament de les matèries i no en l’educació global en tots els aspectes.
L’escola hauria de fer-se càrrec del seguiment d’aquests adolescents de forma directa i no mitjançant una derivació d’aquest tipus. Només, la creació de les UEE, és una contradicció del propi sistema educatiu.
A més, en moltes ocasions, molts d’aquests adolescents que es deriven a les UEE tenen problemes d’hiperactivitat, malalties mentals, que no es tracten com a tal, sinó com a persones que no es volen adaptar simplement, i per tant, l’intervenció hauria de se runa altre i més especialitzada, cosa que no es dona.
L’altre qüestió seria que dintre de les UEE s’utilitzen unes metodologies aplicades que aconsegueixen o volen aconseguir el que l’IES no ho ha pogut fer, o com comentàvem anteriorment, no ho ha volgut fer, al derivar de forma directa cap a aquest recurs ja creat, però que aïlla de la resta de companys. Tals metodologies actives com l’atenció més personalitzada, la figura d’un educador referent, aplicació d’aprenentatges professionalitzadors, treballar amb grups reduïts, col·laborant amb altres recursos externs,...faciliten l’èxit educatiu en molts casos, i això no ha de ser antagònic amb el model aplicable d el’ESO o qualsevol sistema educatiu que s’implanti. S’ha de tenir present tots els factors d’èxit, hem de ser eclèctics i crear un nou projecte educatiu que hagi de fer fornt a tots els inconvenients i dificultats amb que es poden trobar els centres educatius i pal·liar-los des del mateix centre.
1 comentario:
Hola heu fet un bon treball, formal i de contingut.
Si estiguéssim a principi de curs tindríem molt a comentar.
Us posaré un 10 (potser al Jordi algun puntet més)
BON ESTIU
Publicar un comentario