El professor és una de les persones clau en l’etapa educativa dels adolescents a la ESO, i com el sistema educatiu, que ha anat modificant-se i evolucionant al llarg d’aquest temps, és precís també un canvi de rol del professorat i en les seves funcions, bé de forma individual o de forma conjunta amb el treball en xarxa amb diferents professionals, com educadors i treballadors socials, psicòlegs, EAP, professionals sanitaris, psicopedagogs,… Ha d’existir un contacte real amb les diferents instàncies que conviuen dins del barri i que estan en contacte amb el sistema educatiu, ja que molts professors tenen un desconeixement enorme de l’entorn on es mouen els seus alumnes. S’han d’implicar per a que la seva tasca educativa respongui a unes necessitats reals, depenent del seu entorn, ja que la metodologia s’ha d’adaptar al medi per a que aquesta es pugui arrelar a la motivació dels seus discents.
Els adolescents es troben en una etapa de la seva vida de canvis, transicions i evolucions que els hi suposen dificultats i a més, cadascú amb diferents graus de consolidació. Per això, s’hauria de considerar oportú dissenyar itineraris individualitzats que els ajudin a buscar les seves respostes d’èxit cap a la vida adulta i com a tal, aquest disseny s’ha de plantejar des del seguiment i l’acompanyament de l’adolescent en els seus diferents àmbits, tant escolar, com familiar, com en el barri, en el lleure,...L’adolescència està present en tots aquests àmbits i per això el seguiment escolar no s’ha de fer tan sols en l’Institut. És aquí, en aquest acompanyament, que el professor, necessita de la col·laboració dels professionals especialitzats com poden ser els educadors socials o inclús d’altres recursos extraacadèmics de caràcter lúdic i esportiu, juntament amb centres oberts, casals de joves,...i que faciliten la creació de vincles positius que permeten l’acció educativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario