Com ja esmentava en la meva anterior aportació, considero que una de les parts més importants de l’engranatge educatiu és el professor. És obvi, que els adolescents estan en una època important i complicada de la seva vida, i això no ho pot canviar ningú. És per això que el professor com a educador ha d’agafar el rol d’orientador d’aquest adolescent cap a un camí més estable. Avui dia, observem que molts professors agafen baixes per depressió, acostumen a entrar a classe, impartir la seva classe oral als estudiants i poc més, inclús en algunes ocasions, són víctimes d’apallissaments per part dels propis estudiants,... que no ajuden gaire a assolir els objectius didàctics que haurien de realitzar-se en la relació professor – estudiant.
No hem de menysprear per això les capacitats dels professors, hem d’entendre que ells també s’han d’adaptar a les reformes i polítiques educatives amb les que es troben. Per tant, hem de tenir en compte mesures que haurien d’incorporar accions per a canviar algunes d’aquestes actituds. S’ha de tornar a motivar als professors en actiu, reconèixer la seva tasca realitzada fins aleshores, però donar-los una visió més actualitzada i adaptada als adolescents i els seus estils de vida, per aplicar una metodologia educativa més coherent; i als nous professors que s’incorporen al món educatiu, cal ensenyar-los un nou camí pedagògic per a no caure en el mateix error de burocratitzar el seu lloc de treball com a docent, sobretot en escoles públiques i dintre del seu càrrec de funcionari. Per això és important que la elecció dels professors s’ha de realitzar en funció de les necessitats de cada centre i dels projectes que es planteja el centre. És important que existeixi un reconeixement, tant social, com remunerat, però alhora ha d’existir una avaluació de la seva trajectòria com a docent, per tal de garantir uns mínims educatius.
El professorat s’ha de conscienciar que la seva funció i tasca és generar processos de renovació dins del marc actual de l’escola. No és un problema de formació en quant a coneixements, ja que actualment, en aquest aspecte estan molt ben formats, sinó més bé de canvis i innovacions dintre del camp educatiu i d’una visió més global.
No hem de menysprear per això les capacitats dels professors, hem d’entendre que ells també s’han d’adaptar a les reformes i polítiques educatives amb les que es troben. Per tant, hem de tenir en compte mesures que haurien d’incorporar accions per a canviar algunes d’aquestes actituds. S’ha de tornar a motivar als professors en actiu, reconèixer la seva tasca realitzada fins aleshores, però donar-los una visió més actualitzada i adaptada als adolescents i els seus estils de vida, per aplicar una metodologia educativa més coherent; i als nous professors que s’incorporen al món educatiu, cal ensenyar-los un nou camí pedagògic per a no caure en el mateix error de burocratitzar el seu lloc de treball com a docent, sobretot en escoles públiques i dintre del seu càrrec de funcionari. Per això és important que la elecció dels professors s’ha de realitzar en funció de les necessitats de cada centre i dels projectes que es planteja el centre. És important que existeixi un reconeixement, tant social, com remunerat, però alhora ha d’existir una avaluació de la seva trajectòria com a docent, per tal de garantir uns mínims educatius.
El professorat s’ha de conscienciar que la seva funció i tasca és generar processos de renovació dins del marc actual de l’escola. No és un problema de formació en quant a coneixements, ja que actualment, en aquest aspecte estan molt ben formats, sinó més bé de canvis i innovacions dintre del camp educatiu i d’una visió més global.
No hay comentarios:
Publicar un comentario