jueves, 29 de mayo de 2008

Les UEE (Unitats d'Escolarització Externa)


Les Unitats d’Escolarització Externa (UEE) estan adreçades pels alumnes amb necessitats educatives especials al no haver-se adaptat al medi escolar. Són adolescents que rebutgen l’escola o bé que l’escola els rebutja, al no encaixar en la seva estructura. Com a tal, les UEE haurien de ser les impulsores d’un canvi curricular de l’ESO i realitzar una educació compartida amb els IES dels quals provenen els seus alumnes, ja que teòricament haurien de mantenir el vincle amb aquest, però la realitat es que aquest vincle educatiu es perd.

De fet, ja es comença a derivar a alumnes, a partir de primer cicle, tot i que en gran nombre, acostumen a se de segon cicle. Són adolescents que pràcticament no han tingut temps d’adaptar-se a la ESO i aquesta no ha trobat mesures necessàries per a la seva adaptació en tant poc temps. En aquests casos, la derivació, crec que és massa prematura com per a extreure’l del sistema educatiu ordinari i una postura massa còmode de l’institució que reflecteix clarament que només es volen centrar en l’ensenyament de les matèries i no en l’educació global en tots els aspectes.
L’escola hauria de fer-se càrrec del seguiment d’aquests adolescents de forma directa i no mitjançant una derivació d’aquest tipus. Només, la creació de les UEE, és una contradicció del propi sistema educatiu.
A més, en moltes ocasions, molts d’aquests adolescents que es deriven a les UEE tenen problemes d’hiperactivitat, malalties mentals, que no es tracten com a tal, sinó com a persones que no es volen adaptar simplement, i per tant, l’intervenció hauria de se runa altre i més especialitzada, cosa que no es dona.

L’altre qüestió seria que dintre de les UEE s’utilitzen unes metodologies aplicades que aconsegueixen o volen aconseguir el que l’IES no ho ha pogut fer, o com comentàvem anteriorment, no ho ha volgut fer, al derivar de forma directa cap a aquest recurs ja creat, però que aïlla de la resta de companys. Tals metodologies actives com l’atenció més personalitzada, la figura d’un educador referent, aplicació d’aprenentatges professionalitzadors, treballar amb grups reduïts, col·laborant amb altres recursos externs,...faciliten l’èxit educatiu en molts casos, i això no ha de ser antagònic amb el model aplicable d el’ESO o qualsevol sistema educatiu que s’implanti. S’ha de tenir present tots els factors d’èxit, hem de ser eclèctics i crear un nou projecte educatiu que hagi de fer fornt a tots els inconvenients i dificultats amb que es poden trobar els centres educatius i pal·liar-los des del mateix centre.

"GENERACIÓ CLAUER" - "GENERACIÓN LLAVERO"

Per acabar, us animo a veure un video que trobo que és interesant, per tal de completar les nostres aportacions.
Tracta sobre la generació d’alolescents que ha estat anomenada “Generació clauer” o “Generación llavero”.

En ell se'ns aborden temes molt diversos que pertoquen a la vida dels joves i, que per tant, afecten a la resta dels ciutadans i la societat en el seu conjunt. Temes com l'absentisme escolar, l'assetjament escolar (bullying), la relació entre pares i fills, el nivell educatiu dels alumnes en l'etapa de Secundària, les motivacions i interessos dels joves, el paper de les TIC en la formació i la vida d'aquests, etc., en definitiva, s'aborden temes en referència a l'educació que entre tots els estem oferint.

Milers d'adolescents afronten a l'etapa més difícil de la seva vida, disposant de les claus de casa des de ben petits, per culpa del ritme de treball dels pares. Són xavals que entren i surten quan volen, que fan de la seva habitació el seu propi univers... que afronten una “independència prematura” i que busquen en l'institut, en el carrer o en Internet el que no troben a casa, experimentant de manera descontrolada.

El vídeo comença, llançant una sèrie de preguntes com: Què fan els fills adolescents quan els seus pares no els veuen?, Saben realment els problemes que tenen, els perills als quals s'enfronten?...
A quins perills s'enfronta un adolescent quan entra en Internet per a mantenir converses amb uns altres?

Els reporters han visitat instituts, on molts alumnes s'enfronten a un infern en el qual uns quants imposen la llei del més fort. Per primera vegada parlen davant les càmeres aquests nois que maltracten als seus companys i se senten orgullosos de les seves actitiuds. D’altra banda també s’han fet passar per una adolescent de 14 anys durant diferents dies connectant-se a la xarxa, on han rebut infinitat de proposicions sexuals.
A més a més, el programa ha realitzat un test entre alumnes d'instituts de diverses ciutats d'Espanya per a comprovar el seu nivell cultural.

Tots aquests aspectes (manca de normes i/o valors, falta d’atenció per part dels pares, la societat de consum, l’aparició de les TIC,…) influeixen en les posteriors conductes que exerceixen els adolescents tant en els instituts, com en la manera de relacionar-se amb els altres, en la forma de divertir-se, i en els mètodes que empren per a aconseguir les seves metes.

Com a futurs professionals de l’educació que serem hauriem de qüestionar-nos:
Què podem esperar d’aquests adolescents? Qui és el culpable d’aquesta situació? Se’ls està educant bé? Què és el que està fallant i on podem arribar?








LA PARTICPACIÓ DELS ADOLESCENTS EN EL SEU PROCÉS EDUCATIU

Dir que l'adolescent és un subjecte anàrquic, conflictiu, inexpert, sense gens que oferir i tot per guanyar, ha estat el pensament característic en les societats modernes. Les institucions educatives no han estat alienes a aquest pensament i per això han fet grans esforços per a canalitzar correctament la personalitat de l'adolescent- problema.
El veritable problema actitudinal no flueïx dins dels joves com un virus que corromp ànimes, sinó més aviat, sembla que gira al seu al voltant disfressat d'un discurs moralista que té poc pes a causa del comportament immoral de qui ho prediquen; la pedagogia de l'exemple no és el seu fort.
Definitivament els col·legis no han pogut generar ambients grats per a la formació que pretenen orientar.
En la relació "adolescent - escola" trobem un conflicte que serà difícil de superar si les institucions educatives no executen grans canvis en actituds freqüents com:
- Les relacions verticals entre mestre i alumne.
- La pedagogia transmisionista.
- El vet a determinades vestimentes i gustos musicals
- La patologizació i “condonització” de la sexualitat, ometent altres temes importants.

Aquestes són les conductes típiques d'una escola que no s'ha preocupat per entendre multidimensionalment el desenvolupament de l'adolescència, oferint-li uns coneixements que no li seran útils en la seva realitat immediata. “Tot per l'alumne però sense l'alumne”.
D'aquesta manera, veiem com l'estudiant és una espècie de client de l'escola al que se li oferixen gran quantitat de serveis i productes que no ha sol·licitat. On està l'educació sexual, l'estímul de la creativitat, l'autoconeixement, la autogestió, la llibertat de pensament? Els prestatges es troben buits. Són molt pocs els individus que cursen l'adolescència amb el suport tant de la família com de l'escola on ambdós tinguin el mateix concepte de què és l'adolescència i comparteixin la mateixa informació sobre quins són els objectius d'aquesta etapa, per tal que aquests tinguin una educació coherent per part de tots els agents socialitzadors, i puguin participar activament en el seu propi procés de desenvolupament com a persones, fent-los partícips.
L’absentisme:
Algunes consideracions….
L’escola, ha estat arrel de la transformació de la família i de la societat, l’element clau en el procés d’aprenentatge i socialització dels nens i adolescents, D’aquí l’importancia de l’absentisme escolar com un dels problemes socio-educatius més important en l’actualitat.
L’obligatorietat de l’assistència a l’escola, s’ha d’entendre com un dret no com una normativa, és un dret de la societat, però un deure per als pares i els poder públics que tenen l’obligació d’atendre i fer complir l’educació dels seus fills.
El paper de l’escola en aquest aspecte es pot explícit, però si es cert que en molts casos hi ha manca d’implicació i sensibilització, el que si es clar és el procediment a seguir, en primer lloc la comunicació als pares de les absències no justificades dels seus fills, si no es cerca una solució el propi centre ho comunica a serveis socials, els quals passen a intervenir amb el menor i la seva família.
Respecte a l’absentisme m’agradaria destacar les causes que el provoquen, ja que, és molt obvi que aquest comportament es dona per alguns motius.
Vinculades amb l’alumne:
- Manca d’expectatives personals.
- Manca d’autoestima.
- Dèficits evolutius i cognitius.
- Escala de valor diferents als que transmet l’escola.
- Conflictes amb el centre.
- Manca d’interès i motivació per a la formació acadèmica.
- Situacions de rivalitat i conflictes entre els alumnes
- Demanda del món laboral
Vinculades amb el centre educatiu:
- Normes de funcionament poc acceptades per l’alumnat.
- Escola no integrada en el teixit social del barri.
- Dificultats per dur a terme els acolliments individualitzats de l’alumne.
- Projecte pedagògic poc ajustat a les necessitats del barri.
- Dificultats de comunicació amb les famílies.
- Transmissió de valors i expectatives socials no compartides amb l’alumnat i les seves famílies.
Vinculades amb la família:
- Escassa pressió per a la presencia dels fills a l’escola
- Força d’absentisme per alguna practica funcional domestica.
- Desinterès i escassa valoració de l’escola.
- Temor a la inseguretat física, sobretot les noies.
- Temor a possibles contactes entre nois i noies (aparellament no desitjat).
- Situacions familiars de risc social.
Vinculades amb l’entorn:
- Influencia de normes i valors de grups afins.
- Entorn social i de serveis molt deficitari.
- Existència de grups i activitats pròpies de situacions de greu marginalitat.
- Valors culturals de la família diferents als predominats.
Aquests factors molts cops són els que determinen l’absentisme dels nois, per evitar-ho cal una major implicació de l’escola i una conscienciació a les famílies per part dels agents socials, també una major incorporació de figures noves que ajudin en aquesta tasca, com poden ser els promotors socials, els quals ja estan presents en moltes zones de Barcelona i fan un bon treball amb l’absentisme de tots els nois/es d’ètnia gitana.

miércoles, 28 de mayo de 2008

Projecte Èxit

Dins el Projecte Educatiu de la Ciutat de Barcelona es troba el Projecte Èxit, aquest preten incrementar el nombre d’alumnes que arriben a secundària amb actituds i aprenentatges bàsics, i incrementar també el nombre de graduats de secundària, a partir d’un programa d’intervenció educativa integral i orientar els alumnes cap a professions amb futur ocupacional.

Aquest objectius es duen a terme a través de 2 projectes d'acció concrets:

Acció 1: Se centra en el pas de primària a secundària i intervenen alumnes i tutors de 5è i de 6è de primària i de 1r i 2n, d’ESO. Es basa en els tallers del professorat i el reforç escolar fora d’horari lectiu per millorar la preparació dels alumnes mentre cursen l’ESO. L’objectiu del Reforç Escolar del Projecte EXIT en horari no lectiu, és el de “Incrementar el nombre d’alumnes de Primària amb actituds i aprenentatges assolits per afavorir un bon pas a l’ESO “.

Acció 2: S’adreça a l’alumnat i a l’acció tutorial de 4t. d’ESO amb l’objectiu de complementar l'orientació escolar, professional i ocupacional que fan els centres de secundària, i augmentar els graduats de secundària de l’alumnat de Barcelona.Objectius específics : Disminuir l'absentisme escolar; Desvetllar interessos culturals i professionals; Millorar els aprenentatges; Augmentar el nombre de certificacions de graduats de l’ESO; Impulsar la continuïtat dels estudis post-obligatoris.

Aquest projecte té unes bases de plantejament molt bones, ja que es tracta bàsicament d'un reforç escolar, però com educador d'adolescents en un centre obert i amb nanos que assisteixen a aquest programa crec que és com un pedaç però no una solució. Si realment hi ha tants nanos, com es diu en l'analisi de necessitats del projecte, que requereixen un suport extra en el seu aprenentatge crec que el que s'hauria de plantejar seriosament és tota la xarxa educativa, el curriculum, la metodologia emprada i els recursos econòmics i humans que es destinen a educació.

S'estan realitzant modificacions constantment a la lleis d'educació i posant en marxa projectes de suport que no son res més que pedaços al problema del fracàs escolar. S'ha d'atacar de cara el problema i ser dràstics i clars en la presa de decisions; s'ha de deixar la por a un costat i mirar cap al futur, hem de ser realistes!

martes, 27 de mayo de 2008

TOTS EN FORMEM PART

Quants tipus de recursos treballen amb adolescents i joves? Quina és la seva funció? Quina en fan realment?

Com comentava la meva companya anteriorment tots formem part d'alguna xarxa de recursos, per tant, tots treballem amb i per als joves, o així hauria de ser.

S'hauria de fer un treball multidisciplinar tant en els casos d'absentisme com de fracàs escolar però es fa? En gran mesura no. Per què? No hi ha temps, no hi ha prous recursos,... des de tots els recursos s'argumenta el mateix però qui en surt realment perjudicat son els nanos i aquest fet no es té en compte en tota la seva importància.

S'ha de replanejar tot el sistema de nou, des de la base, tant l'escolar com el de serveis socials; i si cal, crear nous serveis que facilitin un treball integral amb aquests nanos. Potser el problema no es troba en els nanos; potser es troba en el sistema, en la manca de motivació del professionals, en una metodologia inadequada, etc. Només és un potser, però perquè no plantejar-lo i deixar de culpavilitzar sempre els joves? Crec que alguna responsabilitat han de tenir els professionals i les administracions.

Tots en formem part, tant de la problemàtica com de la solució, només cal posar-hi ganes però de veritat.

TOTS ESTEM IMPLICATS: ÉS PROBLEMA DE TOTS

En l’actualitat existiexen diferents problemes a les aules ja siguin el fracàs i/o absentisme escolar, la violencia dins i fora de les aules, la falta de respecte per part dels alumnes i la falta d’autoritat del professorat juntament amb la falta de recursos, amb la conseqüent desmotivació per part d’aquests, així com d’altres.

He parlat anteriorment sobre la importància del treball inter/multidisciplinar dins de les escoles per tal de poder pal·liar tots els conflictes que es donen en els nostres adolescents en aquest àmbit, així com de les problemàtiques que van sorgint amb la transformació constant de la nostra societat, juntament amb la coordinació amb altres professionals de fora dels centres com EAIA, Serveis socials, sanitat, etc.

Certament amb aquesta metodologia s’avançarà però, és suficient només amb la coordinació d’aquests professionals? No és una qüestió que implica a més actors?

Segons la llei un menor de 16 anys no pot estar fora de l’escola en horari lectiu. Quan els professors detecten aquest absentisme, què fan?
Què és el que fan o el que diexen de fer els pares d’aquests adolescents per fomentar que els nens no vagin a l’escola?
Quin paper estan adoptant els agents de policia quan detecten als nois/es al carrer durant l’horari escolar?
I per últim i no menys important, què fan els amos dels establiments que estan guanyant diners a base dels xavals que fan “campana”?.

Realment estem implicats tots en aquest tema i hem d’esdevenir agents actius per a que els nostres adolescents puguin desenvolupar-se saludablement i no sucumbeixin a tots els factors de risc al que s’exposen. Ha d’haver una conscienciació de tota la població envers aquest tema. Hem de ser tots els que estiguem implicats en l’educació dels adolescents.

EL PROFESSORAT


Com ja esmentava en la meva anterior aportació, considero que una de les parts més importants de l’engranatge educatiu és el professor. És obvi, que els adolescents estan en una època important i complicada de la seva vida, i això no ho pot canviar ningú. És per això que el professor com a educador ha d’agafar el rol d’orientador d’aquest adolescent cap a un camí més estable. Avui dia, observem que molts professors agafen baixes per depressió, acostumen a entrar a classe, impartir la seva classe oral als estudiants i poc més, inclús en algunes ocasions, són víctimes d’apallissaments per part dels propis estudiants,... que no ajuden gaire a assolir els objectius didàctics que haurien de realitzar-se en la relació professor – estudiant.

No hem de menysprear per això les capacitats dels professors, hem d’entendre que ells també s’han d’adaptar a les reformes i polítiques educatives amb les que es troben. Per tant, hem de tenir en compte mesures que haurien d’incorporar accions per a canviar algunes d’aquestes actituds. S’ha de tornar a motivar als professors en actiu, reconèixer la seva tasca realitzada fins aleshores, però donar-los una visió més actualitzada i adaptada als adolescents i els seus estils de vida, per aplicar una metodologia educativa més coherent; i als nous professors que s’incorporen al món educatiu, cal ensenyar-los un nou camí pedagògic per a no caure en el mateix error de burocratitzar el seu lloc de treball com a docent, sobretot en escoles públiques i dintre del seu càrrec de funcionari. Per això és important que la elecció dels professors s’ha de realitzar en funció de les necessitats de cada centre i dels projectes que es planteja el centre. És important que existeixi un reconeixement, tant social, com remunerat, però alhora ha d’existir una avaluació de la seva trajectòria com a docent, per tal de garantir uns mínims educatius.

El professorat s’ha de conscienciar que la seva funció i tasca és generar processos de renovació dins del marc actual de l’escola. No és un problema de formació en quant a coneixements, ja que actualment, en aquest aspecte estan molt ben formats, sinó més bé de canvis i innovacions dintre del camp educatiu i d’una visió més global.

TREBALL INTERDISCIPLINAR/MULTIDISCIPLNAR

L'escola secundària és una etapa on l’adolescent, al terme de tres cicles escolars, ha de decidir cap a quina àrea productiva enfocar-se. A més a més, l'educació secundària és concebuda fonamental per al desenvolupament sa i integral de l'adolescent.

És sabut per tots que l'escola secundària sofreix una marcada crisi ja que les adequacions que haurien de formular-se en aquest nivell per a assolir la qualitat requerida per a l'alumne/a, tant acadèmicament com a nivell social, no s'han posat com deguessin en marxa., per tant, no s'assoleix fer tangible en aquesta etapa, la seva qualitat i pertinènça així com es presenten nombrosos conflictes.
Ja que l’escola és un agent importantísim en la socialització dels nostres adolescents, aquesta no pot tancar els ulls davant de problemes i conflictes del seu alumnat, que evidentment, influiran en el seu desenvolupamen escolar i la seva actitud vers l’escola.
Les transformacions que urgeixen de manera alarmant en l'educació secundària van des de la reestructuració acadèmic-curricular del nivell fins a la construcció d'una proposta de reforma estructural que tracti en gran mesura les diferents necessitats de la societat existent per tal de preparar millor als adolescents en les diferents dimensions bio-psico-socials, de manera integradora.En referència als docents resulta important ressaltar la importància dels implicats directament en el què fer educatiu.

Es fa necessària la contribució dels docents perquè l'alumne assoleixi una formació integral, i és llavors que cal reconèixer com fonamental els suports existents per a la capacitació d’aquesta tasca, amb el treball interdisciplinar i multidisciplinar, dins la mateixa escola, de diferents professionals (educadors, psicòlegs, sanitaris,..) per a la revalorarització de tots els aspectes que afecten als nois/es.

Els adolescents, des de la seva pròpia perspectiva, tenen una escassesa d'expectatives en el seu futur immediat, tant en la seva formació i estudis com en la seva qualitat de vida i futur, encara quan aquest no sigui tan immediat.

Per això, tots els esforços que el conjunt de la societat pugui realitzar en educació, i en particular en aquest nivell de l’escola, poden semblar insuficients per a atendre una demanda creixent que ara per ara, no ha assolit el nivell de cobertura i qualitat que es requereixen.
Defensar, reformar i enfortir la secundària és important per al desenvolupament comunitari ja que representa un dels espais més importants d'influència per a la joventut.

QUI FRACASSA QUAN HI HA FRACÀS ESCOLAR?

El sistema actual educatiu no ha està funcionant, encara que crec que s’hauria de reflexionar a nivell global sobre el que està passant en l'actualitat, sobretot ara que es torna a reforma la llei d’educació.

Molts educadors/mestres creuen realment que la culpa d’aquest fracàs no és d'ells i es justifiquen dient que és la seva feina i la metodologia que el sistema els obliga a emprar (exàmens, proves, ítems d’avaluació, etc.), encara que això en els nivells educatius superiors no passa en tanta mesura, ja que hi ha matèries en les quals es valora més tant el treball en equip com l'individual, la crítica constructiva dels conceptes, etc.

Com educadors socials, i part de l'educació tant no formal com informal, crec que més important que els resultats en si és l'avaluació de com un educant arriba fins al punt que volem. No importa la nota de manera individual si aquesta persona ha complert els objectius que se li havien marcat i el procés pel qual ha estat capaç d’arribar-hi. Cal tenir en compte que no tothom té la mateixa capacitat per a l'estudi, i el que és pitjor, molts nens, joves i adults estan aprenent per mecanització sense ésser capaços d’explicar i argumentar allò que, en teoria, haurien d’haver assolit i que se’ls ha donat per assolit.

Per a explicar el fracàs escolar al llarg de la seva història, es poden definir quatre visions diferents que han anat evolucionant al llarg dels anys:

  • Al principi de la creació de les escoles es feia referència que el fracàs escolar estava directament relacionat amb la capacitat intel·lectual del menor, a més de dependre també que classe social pertanyia.
  • A partir dels anys 80 va passar a creure's que els culpables del fracàs eren els propis pares, per la falta de motivació cap als seus fills.
  • Una altra postura és l'entorn del nen. En aquest aspecte realment és molt important l'ambient en el qual el nen es mou i es relaciona, moltes vegades encara que de manera inconscient, condiciona molt a la persona. Tot el context en el qual el nen es desenvolupa, ja sigui la família, el barri, tot l’entorn que l’influencia.
  • Finalment es relaciona el rendiment escolar amb la història i les circumstàncies socials que han envoltat a la pròpia escola, metodologia emprada com a eina transmissora de coneixements, línia pedagògica, ideari, etc.

Aquest factors no es poden estudiar de manera individual, tot té relació en el fet del fracàs escolar, hi poden haver múltiples factors. El que s’hauria d’estudiar més a fons i posar-hi remei és en l’alt percentatge actual, no serveixen les estadístiques i els números si no es realitza un canvi visible en el camp de la pedagogia actual a tots els nivells.

http://www.fracasoescolar.com/conclusions2004/gimeno.pdf

lunes, 19 de mayo de 2008

VIDEO MOLT INTERESSANT D'ESCOLTAR

Emilio Calatayud és un jutge de menors a Granada, un tant especial, ja que de jove, va conviure en els llindars de la legalitat, i segurament, per aquest motiu, sap molt bé com tractar als adolescents en risc. Té una forma de treballar un tant peculiar i força inusual, però alhora és molt efectiva.

Els delictes els fa pagar servint a la societat i les seves sentencies educatives han fet minvar la delinqüència a Granada.

miércoles, 14 de mayo de 2008

ADOLESCENTS I ESCOLA SECUNDARIA


El professor és una de les persones clau en l’etapa educativa dels adolescents a la ESO, i com el sistema educatiu, que ha anat modificant-se i evolucionant al llarg d’aquest temps, és precís també un canvi de rol del professorat i en les seves funcions, bé de forma individual o de forma conjunta amb el treball en xarxa amb diferents professionals, com educadors i treballadors socials, psicòlegs, EAP, professionals sanitaris, psicopedagogs,… Ha d’existir un contacte real amb les diferents instàncies que conviuen dins del barri i que estan en contacte amb el sistema educatiu, ja que molts professors tenen un desconeixement enorme de l’entorn on es mouen els seus alumnes. S’han d’implicar per a que la seva tasca educativa respongui a unes necessitats reals, depenent del seu entorn, ja que la metodologia s’ha d’adaptar al medi per a que aquesta es pugui arrelar a la motivació dels seus discents.

Els adolescents es troben en una etapa de la seva vida de canvis, transicions i evolucions que els hi suposen dificultats i a més, cadascú amb diferents graus de consolidació. Per això, s’hauria de considerar oportú dissenyar itineraris individualitzats que els ajudin a buscar les seves respostes d’èxit cap a la vida adulta i com a tal, aquest disseny s’ha de plantejar des del seguiment i l’acompanyament de l’adolescent en els seus diferents àmbits, tant escolar, com familiar, com en el barri, en el lleure,...L’adolescència està present en tots aquests àmbits i per això el seguiment escolar no s’ha de fer tan sols en l’Institut. És aquí, en aquest acompanyament, que el professor, necessita de la col·laboració dels professionals especialitzats com poden ser els educadors socials o inclús d’altres recursos extraacadèmics de caràcter lúdic i esportiu, juntament amb centres oberts, casals de joves,...i que faciliten la creació de vincles positius que permeten l’acció educativa.